Wiki Linkat

Musica

De Wiki Linkat

Contingut

Configuració del MIDI a la Linkat 2

El MIDI (Musical Instrument Digital Interface) és un format estàndard que permet codificar digitalment les partitures musicals. La informació generada en tocar un instrument MIDI o en escriure en un editor musical es pot emmagatzemar en fitxers del tipus Standard MIDI File, que pot portar les extensions "mid", "midi", "kar" o "smf", entre altres. Aquesta informació també es pot enviar a un sintetitzador, que és el dispositiu o sistema encarregat de convertir-la en sons.

Els sintetitzadors MIDI poden ser de tres tipus:

- Un aparell extern (un teclat o un mòdul de so)

- Un component específic de la targeta de so (per exemple, en alguns models que incorporen el xip EMU)

- Un programa que s'encarrega de convertir les indicacions de notes musicals en so. Aquest és el cas del Timidity++, que la Linkat incorpora de sèrie.

Per a escoltar els fitxers MIDI necessitarem, a més del sintetitzador, un reproductor que s'encarregui de llegir-los i enviar les instruccions al sintetitzador. Un dels més senzills i efectius és el "KMid", tot i que hi ha altres opcions.

Per a escriure música necessitarem un seqüenciador i/o un editor de partitures. A la Linkat en tenim un de molt bo anomenat “Rosegarden”, que caldrà configurar per tal que faci ús del sintetitzador musical. També podem fer servir programes inicialment dissenyats per a altres plataformes, com ara el "MusicTime".

Les instruccions que venen a continuació tenen com a objectiu configurar el sintetitzador Timidity++, fer que s'activi per defecte en iniciar l'ordinador, configurar el programa Rosegarden per tal que en faci ús, instal·lar i configurar el reproductor Kmid i, opcionalment, instal·lar també el MusicTime.

Configuració del TiMidity++

Per provar com sona el Timidity++ proveu a descarregar un parell de fitxers MIDI de prova. A Internet en trobareu molts, com ara aquest o aquest altre.

Per provar com sonen obriu una consola (Aplicacions - Sistema - Terminal - Terminal del GNOME) i feu:

> timidity nomdelfitxer 

Podeu interrompre la interpretació en qualsevol moment amb Ctrl+C.

Observeu que la qualitat del so no és massa bona, i que hi ha pocs timbres diferents. De fet, només sonen pianos, guitarres, baixos i alguna percussió. Això és degut a que el banc de sons que porta per defecte el TiMidity++ és molt senzill. Si volem obtenir una bona reproducció ens caldrà afegir-li un banc de sons més complet. A Internet podem trobar molts fitxers de tipus “Soundfont”. N'hi ha que contenen només alguns instruments, i altres que porten una orquestra sencera. N'hi ha de comercials i de lliures. Entre aquests darrers, n'hi ha un de molt bona qualitat anomenat “MusicaTheoria”, que conté tota la gama d'instruments suportada per l'estàndard General MIDI.

Per a instal·lar el banc de sons MusicaTheoria descarregueu el fitxer MusicaTheoriaV2.zip (26 MB). Quan el tingueu haureu de fer-vos root en una consola i extreure el seu contingut al directori del TiMidity++:

> su -p
Password: Entreu la contrasenya d'administració 
# unzip -d /usr/share/timidity MusicaTheoriaV2.zip 

Tot seguit editem el fitxer de configuració del Timidity:

# gedit /usr/share/timidity/timidity.cfg 

Heu de comentar les dues línies "source" de la configuració actual (amb “#”) i afegir-hi una referència al "soundfont" MusicaTheoria. Ha de quedar així:

#source piano+guitar.cfg 
#source drums.cfg 
soundfont /usr/share/timidity/MusicaTheoriaV2.sf2 

Enregistreu el fitxer, tanqueu l'editor de text i proveu ara com sonen els fitxers de mostra:

# timidity nomdelfitxer 

Noteu la diferència?

El següent pas serà fer que el Timidity++ s'engegui a l'inici com a sintetitzador MIDI per defecte del sistema.

Obriu el YasT (menú Escriptori - Administració del sistema) i activeu la icona Gestió de programari.

Image:YastProgramari01.png

Quan s'hagi iniciat escriviu "timidity-service" (sense cometes) a la caixa de cerca. Hauria d'aparèixer un paquet amb aquest nom. Marqueu-lo per a instal·lació i confirmeu.Si no apareix el paquet en fer la cerca, comproveu que teniu correctament configurats els repositoris d'actualització.Tot seguit obriu el YasT (menú Escriptori - Administració del sistema) i activeu la icona Sistema - Serveis del sistema (nivell d'execució).

Image:YastRunLevel01.png

Busqueu el servei anomenat  "timidity", marqueu-lo i feu clic al botó Habilita. Acabeu amb Finalitza per tal que es desin els canvis. Us apareixerà un avís advertint que es desaran els nivells d'execució.

Amb això tindrem el sintetitzador Timidity++ sempre a punt, preparat per a donar servei a les aplicacions que ho requereixin. També disposeu a partir d'ara de l'ordre rctimidity, que us permet comprovar l'estat del servei, aturar-lo o reiniciar-lo.

D'altra banda, el mòdul del YasT anomenat Editor /etc/sysconfig us permet ajustar alguns paràmetres de funcionament del TiMidity++.

Image:YastSysConfig01.png

A la branca Hardware - Soundcard trobareu els paràmetres relacionats amb el funcionament del TiMidity++. En concret, les variables TIMIDITY_BUFFERS i TIMIDITY_BUFFER_FRAGMENTS poden resultar útils per ajustar el rendiment i la qualitat del sintetitzador en ordinadors amb prestacions limitades.

Configuració del reproductor KMid

Torneu a obrir la utilitat de Gestió del programari (Escriptori - Administració de sistema - Gestió de programari), i escriviu a la caixa de cerca "midi" (sense cometes). Seleccioneu a la llista el paquet kdemultimedia3-midi. Marqueu-lo per a instal·lar i confirmeu.

Nota: si no apareix a la llista, descarregueu aquest fitxer i instal·leu-lo amb un doble clic: http://download.opensuse.org/repositories/KDE:/KDE3/SLE_10/i586/kdemultimedia3-midi-3.5.10-1.3.i586.rpm

Un cop instal·lat tindreu una nova icona disponible al menú Aplicacions - Àudio i vídeo - Reproductor d'àudio - KMid.

La primera vegada que el poseu en marxa haureu d'anar al menú Arranjament - Configuració de MIDI i seleccionar a la llista TiMidity - TiMidity poty 0 - ALSA device.

Image:KMidConfig.png

Proveu a reproduir amb el KMid els dos fitxers MIDI i KAR que heu descarregat a l'inici. Si observeu caràcters estranys en la lletra de les cançons, seleccioneu el valor Europeu Occidental (ISO 8859-1) o Unicode (utf-8) a la llista desplegable que hi ha a la part superior dreta de la finestra. Els fitxers de tipus Karaoke poden estar codificats en qualsevol d'aquestes dues modalitats.

Configuració del Rosegarden

El Rosegarden és un programa d'edició musical (sintetitzador i editor de partitiures) molt complet i potent. La Linkat el porta instal·lat per defecte, però convé fer-li un parell d'ajustaments per tal que faci ús del Timidity++.

Engegueu el RoseGarden des del menú Aplicacions - Àudio i vídeo - Seqüenciador - Rosegarden.

En engegar-lo per primera vegada probablement us apareixeran un parell d'avisos: "System timer resolution is too low"...

Image:Rosegarden-resolution.png‎

... i "Failed to connect to JACK audio server"...

Image:Rosegarden-audioserver.png

Marqueu la casella No tornis a mostrar aquest missatge i continueu. El Jack no és imprescindible per a treballar amb MIDI, i la seva configuració ens portaria una estona.

Per a solucionar el problema que s'indicava al primer missatge (System resolution is too low) activeu el menú Arranjament - Configura Rosegarden, seleccioneu MIDI a la columna esquerra, desplegueu la llista "Sequencer timing source" i marqueu el valor RTC timer:

Image:Rosegarden-midisettings.png

Després aneu al menú Estudi - Gestiona els dispositius MIDI (o feu servir el botó corresponent a la barra d'eines) i seleccioneu a General MIDI device (el primer de la llista de dispositius) el valor 128:0 TiMidity port 0 (write).

Image:Rosegarden-midiconf.png‎
Image:Rosegarden-midiconf-dialog.png‎

Amb això quedarà el Rosegarden configurat per a treballar amb el Timidity++, però cal tenir en compte que alguns fitxers creats amb aquest programa porten incorporades indicacions d'altres dispositius amb altres noms. Si en carregar un fitxer amb el Rosegarden no aconseguiu cap so, repetiu la configuració dels dispositius MIDI indicada al paràgraf anterior.

Configuració del Wine i el MusicTime

El Wine és un emulador de l'API de Windows que permet executar directament des de Linux programes dissenyats per a aquesta plataforma.

El MusicTime 3.5 és una aplicació per a Windows que el Departament d'Educació va subministrar a tots els centres públics fa uns quants anys. Funciona correctament amb el Wine.

Per aconseguir que el Wine faci ús del sintetitzador Timidity++ obriu una consola com a usuari normal del sistema (no com a root) i executeu el programa winecfg:

> winecfg

Aneu a la pestanya Audio (la primera vegada apareixerà un avís indicant que no hi teniu res seleccionat) i deixeu marcada l'opció per defecte, "ALSA".

Per a instal·lar el MusicTime necessitareu el fitxer m355Cw_full.exe del disquet original del MusicTime. Quan el tingueu obriu una consola, també com a usuari normal del sistema (no root) i feu:

> wine m355Cw_full.exe

Quan demani la clau indiqueu-li el nom MusicTime i el número de sèrie 2-B764416-2 i completeu el procés. Quan l'instal·lador demani la carpeta base, feu clic a Navega i seleccioneu C:\Program Files en comptes de C:\Archivos de Programa.

Al menú Aplicacions - Wine - Programs - MusicTime Deluxe trobareu la icona per a posar-lo en marxa. La primera vegada que es posa en marxa demana quines són les fonts equivalents. Una bona equivalència podria ser:

Times New Roman -> Liberation Serif 
Arial -> Liberation Sans 

Quan arrenqui el MusicTime aneu al menú Configuració - Configuració MIDI i seleccioneu els dos primers valors TiMidity per a Port A i Port B. També és aconsellable desmarcar el menú Configuració - metrònom activat. Finalment feu Configuració - Desar les preferències, i ja podeu treballar amb el MusicTime.

Per a obtenir un so encara millor (opcional)

El banc de sons MusicaTheoria té molt bona qualitat i ens anirà perfecte per a la majoria d'usos, però existeixen bancs de sons encara més complets que ofereixen unes prestacions realment professionals. Tenen el problema de pesar bastant (més de 100 MB), i s'acostumen a trobar en formats no estàndard que obliguen a processar-los fins a obtenir els fitxers de tipus sf2 requerits pel Timidity. Un d'aquests bancs de sons s'anomena FluidR3, i els passos per a instal·lar-lo són els següents:

- Descarregar aquest fitxer, que fa 68,5 MB:

http://sunsite.univie.ac.at/musicres/thammer/HammerSound/localfiles/soundfonts/FluidR3122501.zip 

- Extreure el seu contingut. Obtindreu diversos fitxers, entre ells un anomenat "FluidR3 GM.sfArk", que és el que ens interessa.

- Descarregar el descompressor de fitxers sfArk des de http://melodymachine.com/files/sfarkxtc_lx86.tar.gz

- Extreure el contingut d'aquest fitxer. Obtindreu un executable anomenat sfarkxtc.

- Executar l'ordre:

> ./sfarkxtc FluidR3\ GM.sfArk

- Obtindreu un fitxer amb extensió SF2. Canvieu-li el nom, per tal que no tingui cap espai, i moveu-lo (fent-vos root) al directori del Timidity:

> sux
Password: Entreu la contrasenya d'administració
# mv FluidR3\ GM.SF2 /usr/share/timidity/FluidR3GM.sf2

- Editar el fitxer /usr/share/timidity/timidity.cfg per tal que el Timidity faci ús del soundfont /usr/share/timidity/FluidR3GM.sf2, tal com hem fet en el cas del MusicaTheoria. Millor si deixeu una única línia "soundfont", comentant amb "#" les que no interessin.

- Executar com a root l'ordre:

# rctimidity restart

... per tal que es carregui la nova configuració.