Musica
De Wiki Linkat
Contingut |
Configuració del MIDI a la Linkat 2
El MIDI (Musical Instrument Digital Interface) és un format estàndard que permet codificar digitalment les partitures musicals. La informació generada en tocar un instrument MIDI o en escriure en un editor musical es pot emmagatzemar en fitxers del tipus Standard MIDI File, que pot portar les extensions "mid", "midi", "kar" o "smf", entre altres. Aquesta informació també es pot enviar a un sintetitzador, que és el dispositiu o sistema encarregat de convertir-la en sons.
Els sintetitzadors MIDI poden ser de tres tipus:
- Un aparell extern (un teclat o un mòdul de so)
- Un component específic de la targeta de so (per exemple, en alguns models que incorporen el xip EMU)
- Un programa que s'encarrega de convertir les indicacions de notes musicals en so. Aquest és el cas del Timidity++, que la Linkat incorpora de sèrie.
Per a escoltar els fitxers MIDI necessitarem, a més del sintetitzador, un reproductor que s'encarregui de llegir-los i enviar les instruccions al sintetitzador. Un dels més senzills i efectius és el "KMid", tot i que hi ha altres opcions.
Per a escriure música necessitarem un seqüenciador i/o un editor de partitures. A la Linkat en tenim un de molt bo anomenat “Rosegarden”, que caldrà configurar per tal que faci ús del sintetitzador musical. També podem fer servir programes inicialment dissenyats per a altres plataformes, com ara el "MusicTime".
Les instruccions que venen a continuació tenen com a objectiu configurar el sintetitzador Timidity++, fer que s'activi per defecte en iniciar l'ordinador, configurar el programa Rosegarden per tal que en faci ús, instal·lar i configurar el reproductor Kmid i, opcionalment, instal·lar també el MusicTime.
Configuració del TiMidity++
Per provar com sona el Timidity++ proveu a descarregar un parell de fitxers MIDI de prova. A Internet en trobareu molts, com ara aquest o aquest altre.
Per provar com sonen obriu una consola (Aplicacions - Sistema - Terminal - Terminal del GNOME) i feu:
> timidity nomdelfitxer
Podeu interrompre la interpretació en qualsevol moment amb Ctrl+C.
Observeu que la qualitat del so no és massa bona, i que hi ha pocs timbres diferents. De fet, només sonen pianos, guitarres, baixos i alguna percussió. Això és degut a que el banc de sons que porta per defecte el TiMidity++ és molt senzill. Si volem obtenir una bona reproducció ens caldrà afegir-li un banc de sons més complet. A Internet podem trobar molts fitxers de tipus “Soundfont”. N'hi ha que contenen només alguns instruments, i altres que porten una orquestra sencera. N'hi ha de comercials i de lliures. Entre aquests darrers, n'hi ha un de molt bona qualitat anomenat “MusicaTheoria”, que conté tota la gama d'instruments suportada per l'estàndard General MIDI.
Per a instal·lar el banc de sons MusicaTheoria descarregueu el fitxer MusicaTheoriaV2.zip (26 MB). Quan el tingueu haureu de fer-vos root en una consola i extreure el seu contingut al directori del TiMidity++:
> su -p Password: Entreu la contrasenya d'administració # unzip -d /usr/share/timidity MusicaTheoriaV2.zip
Tot seguit editem el fitxer de configuració del Timidity:
# gedit /usr/share/timidity/timidity.cfg
Heu de comentar les dues línies "source" de la configuració actual (amb “#”) i afegir-hi una referència al "soundfont" MusicaTheoria. Ha de quedar així:
#source piano+guitar.cfg #source drums.cfg soundfont /usr/share/timidity/MusicaTheoriaV2.sf2
Enregistreu el fitxer, tanqueu l'editor de text i proveu ara com sonen els fitxers de mostra:
# timidity nomdelfitxer
Noteu la diferència?
El següent pas serà fer que el Timidity++ s'engegui a l'inici com a sintetitzador MIDI per defecte del sistema.
Obriu el YasT (menú Escriptori - Administració del sistema) i activeu la icona Gestió de programari.Amb això tindrem el sintetitzador Timidity++ sempre a punt, preparat per a donar servei a les aplicacions que ho requereixin. També disposeu a partir d'ara de l'ordre rctimidity, que us permet comprovar l'estat del servei, aturar-lo o reiniciar-lo.
D'altra banda, el mòdul del YasT anomenat Editor /etc/sysconfig us permet ajustar alguns paràmetres de funcionament del TiMidity++.Configuració del reproductor KMid
Torneu a obrir la utilitat de Gestió del programari (Escriptori - Administració de sistema - Gestió de programari), i escriviu a la caixa de cerca "midi" (sense cometes). Seleccioneu a la llista el paquet kdemultimedia3-midi. Marqueu-lo per a instal·lar i confirmeu.Nota: si no apareix a la llista, descarregueu aquest fitxer i instal·leu-lo amb un doble clic:http://download.opensuse.org/repositories/KDE:/KDE3/SLE_10/i586/kdemultimedia3-midi-3.5.10-1.3.i586.rpmUn cop instal·lat tindreu una nova icona disponible al menú Aplicacions - Àudio i vídeo - Reproductor d'àudio - KMid.
La primera vegada que el poseu en marxa haureu d'anar al menú Arranjament - Configuració de MIDI i seleccionar a la llista TiMidity - TiMidity poty 0 - ALSA device.
Configuració del Rosegarden
El Rosegarden és un programa d'edició musical (sintetitzador i editor de partitiures) molt complet i potent. La Linkat el porta instal·lat per defecte, però convé fer-li un parell d'ajustaments per tal que faci ús del Timidity++.
Engegueu el RoseGarden des del menú Aplicacions - Àudio i vídeo - Seqüenciador - Rosegarden.
En engegar-lo per primera vegada probablement us apareixeran un parell d'avisos: "System timer resolution is too low"...Configuració del Wine i el MusicTime
El Wine és un emulador de l'API de Windows que permet executar directament des de Linux programes dissenyats per a aquesta plataforma.El MusicTime 3.5 és una aplicació per a Windows que el Departament d'Educació va subministrar a tots els centres públics fa uns quants anys. Funciona correctament amb el Wine.Per aconseguir que el Wine faci ús del sintetitzador Timidity++ obriu una consola com a usuari normal del sistema (no com a root) i executeu el programa winecfg:> winecfgAneu a la pestanya Audio (la primera vegada apareixerà un avís indicant que no hi teniu res seleccionat) i deixeu marcada l'opció per defecte, "ALSA".Per a instal·lar el MusicTime necessitareu el fitxer m355Cw_full.exe del disquet original del MusicTime. Quan el tingueu obriu una consola, també com a usuari normal del sistema (no root) i feu:> wine m355Cw_full.exeQuan demani la clau indiqueu-li el nom MusicTime i el número de sèrie 2-B764416-2 i completeu el procés. Quan l'instal·lador demani la carpeta base, feu clic a Navega i seleccioneu C:\Program Files en comptes de C:\Archivos de Programa.
Al menú Aplicacions - Wine - Programs - MusicTime Deluxe trobareu la icona per a posar-lo en marxa. La primera vegada que es posa en marxa demana quines són les fonts equivalents. Una bona equivalència podria ser:
Times New Roman -> Liberation Serif Arial -> Liberation Sans
Quan arrenqui el MusicTime aneu al menú Configuració - Configuració MIDI i seleccioneu els dos primers valors TiMidity per a Port A i Port B. També és aconsellable desmarcar el menú Configuració - metrònom activat. Finalment feu Configuració - Desar les preferències, i ja podeu treballar amb el MusicTime.
Per a obtenir encara un millor so (opcional)
El banc de sons MusicaTheoria té molt bona qualitat i ens anirà perfecte per a la majoria d'usos, però existeixen bancs de sons encara més complets que ofereixen unes prestacions realment professionals. Tenen el problema de pesar bastant (més de 100 MB), i s'acostumen a trobar en formats no estàndard que obliguen a processar-los fins a obtenir els fitxers de tipus sf2 requerits pel Timidity.Un d'aquests bancs de sons s'anomena FluidR3, i els passos per a instal·lar-lo són els següents:- Descarregar aquest fitxer, que fa 68,5 MB:
http://sunsite.univie.ac.at/musicres/thammer/HammerSound/localfiles/soundfonts/FluidR3122501.zip
- Extreure el seu contingut. Obtindreu diversos fitxers, entre ells un anomenat "FluidR3 GM.sfArk", que és el que ens interessa.
- Descarregar el descompressor de fitxers sfArk des de http://melodymachine.com/files/sfarkxtc_lx86.tar.gz
- Extreure el contingut d'aquest fitxer. Obtindreu un executable anomenat sfarkxtc. - Executar l'ordre:
> ./sfarkxtc FluidR3\ GM.sfArk
- Obtindreu un fitxer amb extensió SF2. Canvieu-li el nom, per tal que no tingui cap espai, i moveu-lo (fent-vos root) al directori del Timidity:
> suxPassword: Entreu la contrasenya d'administració # mv FluidR3\ GM.SF2 /usr/share/timidity/FluidR3GM.sf2
- Editar el fitxer /usr/share/timidity/timidity.cfg per tal que el Timidity faci ús del soundfont /usr/share/timidity/FluidR3GM.sf2, tal com hem fet en el cas del MusicaTheoria. Millor si deixeu una única línia "soundfont", comentant amb "#" les que no interessin. - Executar com a root l'ordre:# rctimidity restart... per tal que es carregui la nova configuració.