Virtual Box
De Wiki Linkat
El VirtualBox (http://www.virtualbox.org/) és un programari que ens permet simular el funcionament d'un o més ordinadors virtuals en sistema. Hi ha versions de VirtualBox per a GNU/Linux, Windows, Solaris i Mac OS.
Contingut |
Com funciona la virtualització?
En aquest document parlem d' ordinador amfitrió per referir-nos a l'ordinador real sobre el qual funciona el VirtualBox, i d' ordinador hoste o màquina virtual per referir-nos al sistema virtualitzat.
Un cop instal·lat el VirtualBox, el primer pas consisteix a definir les característiques dels ordinadors virtuals que hi vulguem definir. Aquesta operació és similar a anar a comprar un PC a una botiga: hem de decidir quina quantitat de memòria RAM li posem, quin tipus de processador, quina configuració de la BIOS, quina targeta gràfica i de xarxa, capacitat de les unitats de disc, unitats de CD/DVD, ports sèrie, ports USB, etc. Cal tenir en compte que els recursos destinats a l'ordinador virtual es trauran sempre de l'ordinador anfitrió. Dit d'una altra manera, tota la memòria RAM que assignem a la màquina virtual s'haurà de restar de la memòria disponible per a les altres aplicacions que estiguin en funcionament al nostre ordinador.
Un cop definida la màquina virtual, aquesta es comporta igual que ho faria un PC nou: caldrà inserir-li algun suport (CD, DVD o USB) que contingui un sistema operatiu i posar-lo en marxa. L'ordinador virtual s'engegarà en una finestra dins de l'escriptori Linkat:
En acabar la sessió de treball cal apagar l'ordinador virtual, igual que apagaríem un ordinador “real”. Si hem instal·lat un sistema operatiu caldrà seguir el seu procediment d'apagada (per exemple, en sistemes Windows: Inicia – Tanca l'ordinador - Tanca). La finestra de l'ordinador virtual es tancarà tota sola quan el sistema s'aturi completament. En canvi, si no seguim aquest procediment i decidim tancar la finestra manualment, serà com si desendolléssim el corrent elèctric de manera sobtada, cosa gens aconsellable per a la integritat del sistema de fitxers.
Diferències entre virtualització i emulació
La virtualització té l'avantatge que el sistema virtual es comporta pràcticament com un ordinador autònom, on es pot instal·lar un sistema operatiu complet i les aplicacions que calgui. L'inconvenient és que tots els recursos de l'ordinador virtual (memòria, CPU, etc.) s'han de treure de l'ordinador anfitrió, limitant així l'execució d'altres aplicacions que hi puguin estar funcionant.
Hi ha però un sistema alternatiu a la virtualització, que consisteix a emular les funcionalitats bàsiques del sistema operatiu hoste directament sobre l'amfitrió, fent possible així que una aplicació dissenyada per a un entorn pugui (per exemple, Windows) córrer directament sobre un altre (per exemple, GNU/Linux). El programari [Wine] permet fer aquest tipus d'emulació, oferint la possibilitat d'executar sobre la Linkat molts programes dissenyats per a Windows.
L'emulació no requereix reservar recursos del sistema, ja que els comparteix amb la resta d'aplicacions, i no demana iniciar cap sessió de treball: els programes s'instal·len i s'engeguen igual que ho farien en el sistema emulat, integrant-se completament a l'entorn de treball de l'usuari que els posa en marxa. L'inconvenient és que l'emulació no acostuma a cobrir totes les funcionalitats, i això fa que no tots els programes arribin a funcionar, o que alguns ho facin només parcialment.
Si hem de fer servir amb la Linkat un determinat programa fet per a Windows, el millor és provar primer si funciona amb l'emulador Wine i, en cas negatiu, recórrer al VirtualBox per a virtualitzar un sistema Windows complet.
Instal·lació del VirtualBox a la Linkat 2
El VirtualBox es presenta en diues edicions: Open Source i Completa. L'edició Open Source té algunes mancances, com ara el reconeixement de dispositius USB, però presenta l'avantatge de que es pot incloure lliurement en distribucions de GNU/Linux. L'edició completa té totes les funcionalitats habilitades, però no es permet la seva redistribució i demana l'adquisició d'una llicència llevat que es destini a un ús personal o educatiu.
La Linkat 2 porta de sèrie una versió Open Source del VirtualBox. En aquest document s'explica com instal·lar la versió completa, destinada a ús personal o educatiu.
- Activeu el mòdul de gestió de programari del YasT: Escriptori - Administració del sistema, icona Gestió de programari.
- Per desinstal·lar el VirtualBox original de la Linkat escriviu a la caixa de cerca el text “virtualbox”. Apareixeran uns quants paquets amb aquest nom, dos dels quals es troben ja instal·lats i la resta no. Feu clic repetidament damunt la iconeta d'aquests dos paquets (que inicialment pot ser un cadenat o una marca de verificació), fins que hi aparegui una paperera.
- Cerqueu i marqueu per a ser instal·lats els paquets següents: pam-devel, kernel.source, kernel-syms, gcc i gcc++.
- Confirmeu l'operació.
- Aneu a http://www.virtualbox.org/wiki/Linux_Downloads i descarregueu el fitxer corresponent al producte SUSE Linux Enterprise Server 10 (SLES10) per a processador i386, que és el corresponent a la Linkat 2.
- Instal·leu aquest paquet fent doble clic damunt seu, o fent clic amb botó dret – Obre amb... – Instal·la el programari,
- Aneu al mòdul de Gestió de grups del YasT (Administració del sistema).
- Seleccioneu a la llista Defineix el filtre l'opció Grups del sistema.
- Comproveu que l'usuari actual pertanyi al grup vboxusers. Si no hi fos, afegiu-l'hi.
- Apunteu-vos el número d'aquest grup. Per defecte és el 108, però pot canviar.
- Confirmeu els canvis fets en la gestió de grups
- Obriu una consola, identifiqueu-vos com a administradors del sistema i editeu el fitxer /etc/fstab:
> sux Password: contrasenya d'administració del sistema gedit /etc/fstab
- Afegiu aquesta línia al final del fitxer, substituïnt el 108 pel número del grup vboxusers que heu anotat abans:
none /proc/bus/usb usbfs devgid=108,devmode=664 0 0
- Deseu el fitxer. En tornar a la consola, escriviu:
mount -a
Amb això tindrem ja instal·lat el programa VirtualBox, edició Completa. El trobareu a Aplicacions – Sistema – Emulador.
Coses a tenir en compte
Cada un dels usuaris que faci servir el VirtualBox ha d'estar donat d'alta al grup vboxusers
Cada usuari del sistema té la seva configuració de VirtualBox, així com les seves màquines virtuals i discs propis.
El disc dur de les màquines virtuals és, de fet, un fitxer a l'ordinador anfitrió. A mesura que es va fent servir, aquest fitxer va creixent fins a ocupar la seva mida màxima. Així, per exemple, si hem assignat a una màquina virtual un disc de 20 Gb, el fitxer a l'ordinador anfitrió pot arribar a créixer fins aquesta mida. Per tant, és important que:
- Hi hagi suficient espai lliure a la partició on s'hagi creat el disc virtual
- El sistema de fitxers d'aquesta partició suporti l'existència d'un fitxer amb la mida màxima que podrà arribar a tenir el disc. Tingueu en compte que els sistemes FAT32, propis de Windows, no permeten que un fitxer ocupi més de 4Gb, encara que hi hagi suficient espai lliure al disc. Això serà crític si pensem fer servir les particions “/windows/C” o “/windows/D” de les maquetes dels ordinadors preparades pel Departament d'Educació, ja que acostumen a estar formatades en FAT32.
Quan es virtualitzin sistemes Windows o Linux és aconsellable instal·lar les “VirtualBox Guest Additions”. Es tracta d'un programari especial per a aquestes plataformes que facilita la comunicació del sistema virtual amb al seu amfitrió mitjançant carpetes compartides i simplifica la integració del punter del ratolí i el redimensionament dinàmic de l'escriptori. Consulteu l'ajuda del VirtualBox per a més informació sobre aquest programari.
Quan s'actualitzi el nucli del sistema (kernel) caldrà recompilar el mòdul corresponent al VirtualBox. Això s'aconsegueix donant aquesta ordre des d'una consola:
sudo /etc/init.d/vboxdrv setup
Si teniu problemes al compilar el mòdul, comproveu que els paquets kernel-source i kernel-pae tinguin la mateixa versió.
De la mateixa manera, quan actualitzeu la versió del VirtualBox haureu d'actualitzar també el programari VirtualBox Guest Additions en els sistemes hostes.
