Mapes mentals
De Wiki Linkat
Contingut |
Què és un mapa mental?
Tant els mapes mentals com els conceptuals fan ús de la representació gràfica i són estratègies d'aprenentatge que comparteixen l'obejctiu d'estructurar i organitzar les idees.
Difereixen, però en les teories que els sustenten i en la concreció de la representació gràfica. El mapa mental va ser desenvolupada pel britànic Tony Buzan com a forma d'expressió del pensament irradiant. Parteix d'una idea central a la qual es van afegint idees o conceptes secundaris connectats per línies.
Segons Buzan (ES), cada bit d'informació que arriba al cervell (sensació, record o pensament) es pot representar amb un diagrama central del qual irradien molts enllaços d'informació i, a la vegada, cada enllaç posseeix una xarxa de vincles i connexions. El cervell humà seria com una gran màquina i, si s'aprèn de manera integrada, irradiant i organitzada, serà més fàcil l'aprenentatge continuat.
Tradicionalment s'ha parlat de les relacions que s'estableixen entre els hemisferis del cervell humà: el control de l'hemisferi dret sobre la percepció de l'espai, el color, l'estructura total, la imaginació, etc. i el de l'esquerre sobre el pensament verbal, lògic, analític, numèric, seqüencial... Les investigacions actuals demostren que malgrat aquest predomini, tots dos hemisferis participen de totes les activitats ja que estan distribuïdes en tota l'escorça cerebral.
Paul Mac Lean (ES), director del Laboratori d'Evolució Cerebral i Conducta de l'Institut Nacional de Salud Públlica de California, va desenvolupar un model d'estructura cerebral conegut com a “tríada cerebral”. Parteix de la base que el cervell humà està format per tres sistemes neuronals interconnectats i cadascun té unes funcions pròpies i definides. Les habilitats del llenguatge, la lògica i l'anàlisi les posseeixen tots els éssers humans. Per desenvolupar aquestes habilitats s'han d'utilitzar les tècniques adequades com el pensament irradiant i la cartografia mental.
Característiques
- Organització: A partir de la idea principal es connecten noves idees.
- Agrupament: Cal buscar un centre per al mapa mental, i només un. A partir d'aquest crearem subcentres connectats amb ell per mitjà de branques.
- Impacte visual:
- Ús d'imatges, que tenen més poder mnemotècnic que les paraules.
- Ús de paraules claus: Són més fàcils de recordar que les oracions.
- Ús de colors: afavoreix la memòria, la creativitat, la motivació...
- Símbols: Es poden usar per relacionar i connectar conceptes que apareguin a diversos llocs del mapa.
- Associació: Tots els conceptes han d'estar relacionats entre ells, per tal que les idees seguin recordades simultàniament.
Elements
a. La idea o motiu rellevant que es representa en un diagrama central. Aquesta idea por anar acompanyada per imatges i ressaltada amb colors.
b. Els temes d'aquesta idea o motiu irradien del diagrama central en forma de branques.
c. Les branques associen a la idea central altres paraules claus o imatges relacionades.
d. Las branques formen una estructura interconnectada.
Procés d'elaboració
Els mapes mentals seran diferents segons les habilitas manuals, el vocabulari i l'experiència que tingui cada persona del seu entorn.
Cal identificar una Idea Ordenadora bàsica (IOB), els concepte clau (paraula, imatge), a partir de la qual anirem relacionant-ne d'altres. Un mapa tindrà una IOB central i tantes IOB secundàries com la persona que fa el mapa consideri necessari.
Al voltant del concepte bàsic se situen entre 5 i 10 idees principals que es refereixen a aquella paraula i, a partir d'aquestes, de 5 a 10 idees principals que es refereixen a cada un d'aquelles paraules. Segons Tony Buzan aquestes preguntes poden ajudar en l'elaboració de mapes mentals:
1.Quin coneixement és necessari?
2.Si fos un llibre, com encapçalaríem els capítols?
3.Quins són els objectius específics?
4.Quines són les preguntes bàsiques? Qui? Què? On? Com? Quan? Per què?
5.Quina és la categoria més gran que inclou la resta?
Elaborat a partir d'un text de Pilar Cabellos i Carme Moreso
