Wiki Linkat

Instal·lació dual

De Wiki Linkat

Contingut

Conceptes previs per a la instal·lació dual

Introducció al concepte de DUAL

Una insta·lació dual proveeix dos sistemes operatius diferents en un mateix ordinador, de manera que l'usuari pot triar quin engegar quan arrenca l'ordinador. Si teniu instal·lats Windows i Linux, podreu accedir des del sistema Linux als fitxers de la partició Windows (si el sistema d'arxius de Windows és NTFS, hi ha alguna limitació: podreu llegir, però no escriure els fitxers); en canvi, des de Windows, en principi, no es poden veure els fitxers Linux. Aquest text us proposa, com a objectiu, convertir una estació de treball amb Windows en un equip DUAL amb la possibilitat d'escollir en el moment d'arrencar amb quin dels dos sistemes operatius voleu treballar.

El disc dur

El disc dur és el dispositiu encarregat d'emmagatzemar informació a l'ordinador de forma persistent, és a dir, la informació hi roman encara que s'apagui l'ordinador. Normalment, quan s'engega l'ordinador, es realitzen una sèrie de tests (de memòria, detecció de dispositius, etc.) i, a continuació, es carrega en memòria els primers 512 bytes del disc dur, anomenats MBR, acrònim de Master Boot Record. L'MBR conté informació sobre la taula de particions primàries i un programa que engega el sistema operatiu o un programa gestor d'arrencada (com pot ser GRUB) que ens permet triar quin sistema operatiu volem inicialitzar.

La tecnologia del disc dur pot ser:

IDE, acrònim de Integrated Device Electronics: són els discos durs més utilitzats i barats.

SCSI, acrònim de Small Computer System Interface: són discos durs d'alt rendiment per a servidors.

SATA, acrònim de Serial Advanced Technology Attachment: són discos més ràpids que els IDE i menys que els SCSI.

Particions

Fer una partició d'un disc dur consisteix a dividir lògicament el disc en diferents zones anomenades particions. Les particions poden ser dels següents tipus:

Primàries: Aquelles de les quals té constància el MBR. Per qüestions tècniques, n'hi pot haver un màxim de quatre.

Esteses: Tipus de partició primària que s'utilitza per a contenir particions lògiques. Sols una partició primària pot ser estesa.

Lògiques: Particions dins de la partició estesa. Com a màxim pot haver-hi 15 particions en un disc SCSI disk i 63 en un disc dur IDE.

Molts ordinadors amb Microsoft Windows tenen el disc dur amb una única partició anomenada C: Aquest esquema no és gaire eficient, ja que una actualització errònia del sistema operatiu pot fer que l'usuari perdi tots els seus documents.

Nomenclatura dels discos durs a Linux

Linux utilitza la següent nomenclatura per referir-se als discos durs:

Discs durs IDE: Nom en Linux Unitat de disc Primària, IDE 0 (master) hda Unitat de disc Secundària, IDE 0 (esclau) hdb Unitat de disc Primària, IDE 1 (master) hdc Unitat de disc Secundària, IDE 1 (esclau) hdd

Discs Durs SCSI Nom en Linux Disc 1 sda Disc 2 sdb ...

Discs Durs SATA Nom en Linux Disc 1 sda Disc 2 sdb ...

Addicionalmet, per referir-se a una partició d'un disc dur, s'escriu el nom del disc i un número corresponent a la partició.

Un exemple de terminologia de les particions en un disc dur IDE amb la qual ens hem d'anar familiaritzant és el següent:

/dev/hda: Disc dur IDE com màster en el canal IDE 1.

/dev/hda1: Partició primària 1 en /dev/hda

/dev/hda2: Partició primària 2 en /dev/hda

/dev/hda3: Partició primària 3 en /dev/hda

/dev/hda4: Partició primària 4 en /dev/hda

Pantalla inicial

Per instal·lar la Linkat, cal que introduïm el CD o DVD d'arrencada i reiniciem l'ordinador. Aleshores, el sistema operatiu Linkat s'engegarà i apareixerà la següent pantalla de Benvinguda.

Opcions d'instal·lació

La pantalla d'inici us mostrarà les diferents opcions d'instal·lació. Podeu veure el significat de les diferents opcions d'instal·lació amb la tecla d'ajuda F1. Les opcions que podeu triar són:

• Arrenca des del disc dur: Aquesta opció inicia el sistema operatiu del nostre ordinador des del disc dur. Trieu aquesta opció si us heu oblidat el CD o DVD dins de la unitat i no voleu instal·lar-hi Linkat.

• Instal·lació: Aquesta opció inicia la instal·lació per defecte de Linkat.

• Instal·lació - ACPI inhabilitada: Aquesta opció permet instal·lar Linkat en ordinadors amb problemes amb ACPI, acrònim de “Advanced Configuration and Power Interface”. ACPI és l'especificació estàndard per a l'estalvi energètic en alguns ordinadors. Utilitzeu aquesta opció si Linkat no arrenca correctament o si no es configuren alguns dispositius PCI.

• Instal·laci - APIC local inhabilitat: Aquesta opció inicia la instal·lació amb controlador d'interrupcions inhabilitat. Es pot escollir en cas que la instal·lació en mode normal falli.

• Instal·lació - configuració segura: Aquesta opció permet instal·lar Linkat en ordinadors on troba problemes de maquinari.

• Sistema de recuperació: Aquesta opció arrenca una petita configuració de Linkat en memòria i permet rescatar de forma manual un sistema espatllat.

• Prova de memòria: Comprova els mòduls de memòria RAM i altre maquinari. Trieu l'opció Instal·lació per a començar. En cas que Linkat tingui problemes amb el vostre maquinari, proveu les altres opcions d'instal·lació.

Llicència

Linkat us mostrarà la llicència del programari. Aquesta llicència permet la còpia i distribució del programari. La major part del programari que forma el sistema operatiu Linkat es llicencia sota GNU General Public License (GPL). El programa dóna la benvinguda i ens permet triar l'idioma de la instal·lació. Escolliu idioma Català (per defecte).

Arribat a aquest punt, cal dir-li que es tracta d'una nova instal·lació. [Imatge]

Cal configurar el fus horari [Imatge]

Tipus d'instal·lació

Linkat té tres tipus diferents d'instal·lació, segons les necessitats de l'usuari/ària:

· Ordinador autònom

· Servidor de centre

· Client de centre

En general, s'aconsella la instal·lació com a ordinador autònom per fer proves als centres o en domicilis particulars.

Als centres docents, s'aconsella realitzar una instal·lació com a servidor de centre i configurar cada estació client com a client de centre.

Els servidors de centre proporcionen, entre altres, els serveis següents:

Gestió centralitzada de les contrasenyes dels usuaris (servidor LDAP) Serveis de servidor de pàgines web (servidor HTTP) Serveis d'accés a les carpetes personals des de Windows (servidor Samba)

Els clients de centre necessiten que abans s'hagi configurat un servidor de centre. Aquest tipus d'instal·lació té les següents característiques:

Les carpetes personals dels usuaris s'emmagatzemen al servidor de centre. La configuració de la xarxa i altres serveis es configuren automàticament. Els usuaris donats d'alta al servidor amb el servei LDAP són reconeguts pels clients de centre

Abans de començar a instal·lar Linkat, penseu les necessitats que teniu i trieu un dels tres tipus d'instal·lació.

Paràmetres de la Instal·lació

Linkat detectarà el maquinari de l'ordinador i us mostrarà una proposta d'instal·lació en cadascun dels aspectes següents:

  • Mètode de partició.
  • Programari.
  • Idioma.

Es poden fer canvis per adequar la proposta en funció de les nostres necessitats a cadascun dels apartats anteriors. Fareu un clic sobre el nom de l'apartat o bé amb el botó Canvia…, triareu l'opció.