Bon dia a tothom, sóc Jordi Devant, coordinador d'informàtica de l'IES Lluís Vives, de Barcelona. Començo a fer proves amb la xarxa inalàmbrica del centre, per tal de muntar màquines Pentium II com a terminals lleugers amb linux. (Per raons d'infrastructura, aquestes màquines no disposaran de moment de cablejat...).
He començat fent proves amb el meu portàtil personal. Ni amb la linkat instal·lada, ni amb el openSuSE 10.2 instal·lat, no entro en la xarxa (amb Ubuntu sí que ho he aconseguit). He configurat una connexió inalàmbrica, però res. Tinc una targeta USB inalàmbrica: Ovislink EVO-W54USB, que porta el chipset rt2500, força “normal” i “conegut”.
Em pregunto si la linkat 2 (basada en openSuSE 10.2?, quan estarà disponible?, es podrà instal·lar com a actualització de la linkat 1?) facilitarà més la connexió de les màquines dels centres i dels portàtils cada vegada més nombrosos del professorat. Crec que per motivar tothom a fer la migració cap a linux, no pot ser que els usuaris, d'entrada força escèptics, es trobin amb unes dificultats que, en alguns dels casos els desanimaran per uns quants anys.
Una altra qüestió és la següent. En el centre teníem la xarxa inalàmbrica de manera que havíem d'entrar les macs de cada màquina. Aquest era un mètode que ens semblava pesat, i vam optar fa poques setmanes a passar a l'encriptació WPA. ¿És una bona política, en vistes a la linkat 2, configurar així la xarxa? Perquè resulta que la història amb les macs era moltíssim més lleugera que configurar (si seguim el que expliquen els documents de què es disposa) la connexió inalàmbrica en la linkat.
Aquestes coses desanimen fins i tot els qui estem per la migració...
Algú em pot animar?
Gràcies.
Jordi